El silenci també crida.

L’Andrea és una adolescent brillant i carismàtica. La seva família sembla, a simple vista, una família com tantes altres. Tanmateix, alguns fets comencena trencar el seu món i la percepció que té d’ella mateixa. L’Andrea s’enfosqueix,s’apaga sense que ningú no se n’adoni.
Un vespre convida les seves dues millors amigues a dormir a casa, com altres vegades, i l’endemà les avisa que no anirà a l’escola. Se n’acomiada amb fredor. Ha pres una decisió.

La seva germana gran i les amigues Sofia i Luna s’uneixen per intentar trobar una explicació a allò incomprensible. Analitzen els diaris de l’Andrea i el quadern negre, on es recullen les coses que no explicava ni a la seva ombra. Aquella relació amb un noi que no acaba bé. Aquell pas pel Centre d’Estudiants que va portar conseqüències inesperades. Un pare que jutja i dona massa importància a la mirada dels altres. Una mare que planxa durant hores cada diumenge, en silenci, i que restringeix al màxim la seva vida laboral i social.
En aquesta novel·la coral, els personatges parlen íntimament amb el lector,en el seu dolor i desconcert, i descobreixen, a la manera d’un thriller, la part no revelada de la vida de L’Andrea.

Franco Vaccarini aborda la salut mental juvenil amb sensibilitat i profunditat.

Després d’Andrea, una història incòmoda, necessària i profundament humana.